Què ens passa a les persones quan coneixem tot el que embolica el món de les falles?
Perquè no sabria explicar, i això que porte ja quasi 42 anys, quasi res, d’una o una altra mesura, involucrada en aquest món, i encara em queda molt per aprendre, però segur que aquelles persones que ho desconeixen ens podrien qualificar, espere que afectuosament, de bojos.
Mira si serà bogeria que treballem gratis, amb horaris extres afegits als nostres quefers diaris. Si fins paguem, per a poder pertànyer a una comissió!!!
Però, vist des de la llunyania que ens toca de moment -espere que estiguem cada vegada més a prop – sí que és de bogeria. Si intentes explicar les falles a les persones alienes i comences a explicar-los i a dir-los que per exemple, coneixes a gent tan diversa i diferent que, en la teua vida normal ni somniar-ho pensaries poder arribar a conéixer……
Després segueixes i comences a pensar en més arguments que poder afegir i dir-los, i crec que sí, és autèntica bogeria (això sí, sana) perquè quan reflexione tot el que m’embolica i aporta, és molt.
La cultura de les falles és immensa, obres d’art efímeres, versos i alguna prosa, pensades exprofeso per a aqueixes obres d’art, la indumentària, vertaderes joies d’art i tradició, artistes del foc i la pólvora, l’espectacle de les flors, la gastronomia típica i la que no ho és tant, i com no, el so alegre de les nostres Bandes de Música.
Per realitzar tots aqueixos esforços, potser el que no entenen és que, per a gaudir d’això, cal treballar i dur, que encara que és un treball incansable, per a poder dur a terme totes les metes que en Baix la Mar ens proposem, ho fem amb molt d’entusiasme i il·lusió.
I potser la meua reflexió final sobre el món de les falles és….. Beneïda bogeria……!!!!
Maria José Hostalrich